Avui començava a una PRÈVIA ja que estava molt il·lusionat amb aquesta gran clàssica:
06:02: Després d'haver dormit aprox 6h20 min i no seguides, ronda de 20 Min d'estiraments + pasta amb pollastre per esmorzar a les 06:55 + ready to go destination no calabria com la song, sinó Òdena on ens esperarà l'inici de la Gran Clàssica d'Èlits/Sub23 de ni més menys que 141 Kms amb les tradicionals pujades a Òdena, el port de les Maioles, Calaf, la pujada a la Panadella i unes pujades més a Òdena sota unes condicions de "full wet" amb les quals ahir a la nit a última hora tal i com sabia my sister, vaig decidir treure el set up 50/90mm de supertous pel 28mm alu amb intermitjos per evitar riscos. Saber que seran 141 kms amb pluja, condició metereològica que m'encanta i normalment se'm dóna genial, però alhora sabent que tant genial com se'm dóna hi ha dies que pel que sigui se'm dóna fatal per les cames. La pluja és així, o vas genial o vas fatal, esperem anar "normal" e intentarem acabar per primera vegada aquesta cursa ja que serà la 3° edició i no l'he acabada mai al temps, amb dos fc el 2005 i 2008. "We will see it", intentar no caure, si més això potser serà demanar massa, però almenys no fer-se mal.
L'estratègia d'avui molt simple: acabar la cursa al pilot per agafar ritme de competició.
"Mini crònica prèvia"
Després d'això, agafa rumb òdena per Vilafranca per la N340 relax ja que havia sortit per arribar 1h15 abans de la sortida, no m'grada anar amb preses i mai abans d'una cursa ja que després t'afecta malgrat no ho pugui semblar.
Arribada a Òdena a les 08:30 tal i com havia previst. La sorpresa ha estat veure un company d'equip i, sobretot, el fred que feia!!! Estàvem a 5ºC a la sortida sota una pluja que no tenia cap mena d'intenció de parar. Després que no he pogut disposar del meu dorsal #335 ha que qui me l'havia de portar ha decidit no anar a la cursa, doncs he hagut de demanar-ne un amb la "bronca" arbitral que m'he emportat. He obert el whatsap i m'han alegrat el matí, la prèvia de la race, amb una foto molt graciosa que m'ha fet somriure molt. Dóna gust que t'enviin missatges d'ànim abans d'una cursa i encara més amb una foto!
Escalfament amb Sergio Bernabe I Manel Lage, que hem estat fet pujadetes i baixadetes però ja patíem molt de fred. Jo havia decidit emprar la crema de calor i tenia un contrast molt fort entre calor i fred a les cames.
Sortida que ens la volien retrassar però hem fet una miqueta de pressió i s'ha sortit puntuals.
Ja m'he col·locat a la POLE POSITION i tal i com s'ha sortit a la primera escapada ja m'he colat a roda, em trobava molt bé però ens esperàvem 141 Kms, una prova llarga i de fons.
Primeres tres voltes de 8 kms amb la mítica pujada a meta sense problemes, apenes he passat de 170 bpm que per mi és anar molt còmode. Ja en direcció a les Maioles, Xavi Vallve m'ha dit que era moment d'anar endavant per començar el port ben col·locats i m'he posat a roda seva i hem anat cap endavant. Betalú seguia amb la seva crono personal i no deixava la 1ª posició del pilot en cap moment, jo anava en P3, P4 i pujant els primers kms de les Maioles només anava a 155-165 bpm, massa còmode,volia escapar-me perquè sabia que podria patir al tram dur del port. Quan ja portàvem una miqueta de pujada, he decidit anar a buscar un escapat que hi havia a 300m. del pilot i en el moment de passar a Betalú ell se m'ha posat a roda. He marcat el meu ritme a 180-182bpm i m'he fet una serie d'entre 1-2 Kms tirant jo del pilot amb tothom a roda. Desconec si s'ha quedat algú degut al meu ritme, però he vist que venien a fila de 1. Quan he vist que la carretera es posava més "sèria" he tret gas i he deixat que passessin i m'he col·locat bé. Plovia molt, però algú ha dit, està nevant i, alguns, no hem aguantar-nos el riure ja que semblava surrealista que nevés a "inicis de maig".
Però si, la neu cada vegada era més espesa i estàvem pujant la part més dura i el mini pilot que ja no quedaven molts corredors, seguia fraccionant-se en grups de 6-8 corredors. Jo anava bé, a 180-182 que era el meu ritme però els del davant estaven marxant una miqueta i una miqueta més. Jo estava tranquil perquè tenia gas i sabia que podria entrar ràpid allí. Fotos i més fotos del públic i la neu que seguia en augment. Veia com als guants s'acumulava la neu i també als braços i al cap, i el pes augmentava.
Arribàvem ja al final de les Maioles i el pilot1 estava a uns 20 segons però tenia la confiança que baixant amb pluja, una de les meves especialitats, m'ajudaria a entrar de nou. Així ha estat i he entrat al grup capdavanter en la qual quedàvem uns 12 corredors. Després m'he tornat a col·locar en P4 del grup 1 i allí he aguantat durant 20 kms més passant per repexos i repexos però amb molta força malgrat no havia encara menjat res.
Era impossible menjar, era impossible canviar de plat, no sentia els dits de les mans ni podia obrir barretes. He optat per obrir un gel però no el podia desenroscar, que faig? He agafat i he mossegat el tap amb molta cura per no empassar-me'l i he pogut obrir-lo. El gel calent m'ha escalfat i m'ha ajudat a aguantar 10 kms més sense passar fred. Aleshores he entès perquè hem passat per un poble que es deia VICFRED o quelcom semblant. Tornava a nevar, ja el que faltava! Veia com tots els corredors tenien problemes amb les mans i feien moviments ràpids per escalfar-les. Jo patia rampes als dits i el peu esquerra feia kms que no el sentia del fred. Els bessosn tenien força, els quadriceps estaven glaçats però tiravenmolt bé. El problema era que anava molt baix de bpms, vora 110-120 i això feia que el cos s'arrefredés molt més i acusava el fred. Ja només quedàvem 23 corredors en cursa, 21 en el grup que m'he posat a comptabilitzar-los i tot. Al KM73 m'ha començat a tremolar tot el cos amb certa intensitat i veia que allò tenia pinta de baixar altre cop.....i en lapujada que estàvem lameva temperatura tampoc pujava. No volia abandonar la cursa perquè em trobava genial de forces, però el cos estava al límit de congelació. He decidit aturar-me i mentres no ha arribat la furgo escombra he passat 2 minuts d'ultra fred. En Badia m'ha mirat i m'ha preguntat si estava bé, però ell posava una cara de circumstàncies i de pena al veure que tots ho estàvem passant tant malament.
He decidit abandonar, que hi farem, feia molts anys que no pujava a la furgo escombra, inclús em feia vergonya ja que ara estic en plena forma tot i que he pujat 6 kgs, avui començava l'etapa amb 74,4 Kgs vs els 68,1 kgs del mes de febrer a la Canonja.
Les bicis estàvem amuntegades ja que no hi cabien més, però un personatge ha mencionat a una altra persona que si volia una EFEDRINA per entrar en calor. No m'ho podia creure, tots sabem com funciona tot els que ja fa anys que estem en el món, malgrat jo MAI m'he pres cap substància dopant NI HO PENSO FER, qui em coneix ja saps que prefereixo no acabar abans que prendre porqueries. Però bé, una mostra més....del que passa quan no es fan controls anti-dopatge. No se qui era la persona que ha dit lo de la EFEDRINA ja que no l'havia vist mai, però en fi,molt lamentable!
Després d'anar com sacs de patates dins la furgo tremolant, algú ha tingut la brillant idea de fer-nos passar a un cotxe de la organització. Hem anat Xavi Vallvé i jo allí, i tot i que tenia el focus a 27ºc a l'interior, han passat 50minuts fins que no hem deixat de tremolar de fred!!! Ufff, encara tinc ara a les 18:12 els dits de les mans freds....xD
Hem pogut veure el que quedava de cursa fins a mta i ha estat sorprenent com els dos escapats que tenien 2min 40seg han estat neutralitzats i no han pogut aguantar el ritme del pilot, però davant tals condicions climatològiques, seguir en ruta ja era una victòria.
Em quedo amb un regust extrany, com un iogurt de maduixa-plàtan en la qual la maduixa m'encanta i com molts sabeu, el plàtan em fa vomitar desde que de peke em va sentar malament. La maduixa per les grans sensacions amb les que m'he trobat, perquè anava al grup del davant i molt còmode, però el plàtan ja que per 4ª vegada he hagut d'abandonar a Òdena. Que hi farem, almenys m'ho he passat genial, he disfrutat moltíssim PATINT malgrat alguns pensis que és ridícul, jo els hi dic a aquestes persones que a mi em faria vergonya que diguessin això quan elles han estat en el món de la competició. La diferència entre un biciclista i un ciclista, és que el ciclista DISFRUTA PATINT i qui no li agradi patir per patir, que es canvi d'esport que aquest no és el seu.
Content d'haver canviat ahir a les 22:30 de la nit les rodes i haver posat les Cole Elite alu amb les cobertes 4000S que m'encanten per dies de pluja, així com el cassette 11-26 era l'ideal i ho he pogut comprovar. Tot perfecte, excepte l'extrem fred.
Però em quedo per sobre de tot, QUE HE DISFRUTAT MOLTÍSSIM i que M'ENCANTA AQUEST ESPORT i, amb PLUJA = PLAER X2!
SuñiSaganHeladoStrong xDDD